Cas 1 kite: En Joaquim i l'ordinador

CAS 1: En Joaquim i l’ordinador
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
L’objectiu d’aquest procés ensenyament-aprenentatge és que en Joaquim conegui com funciona l’ordinador a nivell bàsic; el que es pretén és la familiarització i la posada en pràctica de les aplicacions i utilitats més bàsiques de l’ordinador en relació a les necessitats i inquietuds de l’aprenent.
Índex	Contingut	Observacions
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament	Des dels 14 anys cap experiència	En Joaquim ha cursat estudis bàsics. Als 14 anys d’edat va deixar l’escola, per treballar. No ha rebut cap formació més
Nivell d’experiència amb les TIC	Sap com funciona el seu telèfon mòbil. Sol fa i rep trucades i missatges de text
Tipus d’escola
Localització del centre	Les sessions es realitzen en la casa de l’aprenent. A la ciutat de Lleida
Connexió	Connexió Internet
Localització dels recursos tecnològics	La sala està equipada amb ordinador i impressora
Situació sòcio-econòmica de l’alumne	Família de classe mitjana. Treballadors
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell de l’alumne	En Joaquim no ha rebut cap ensenyament posterior. Únicament formacions relacionades amb els seus llocs de treball i a nivell molt bàsic
Àrea/Unitat
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	-Conèixer les parts que té un ordinador (Posada en marxa i accés a l’Inici) -Accedir a Internet (Youtube i Google) -Escriure en el processador de text informació obtinguda d’Internet o altres fonts. Imprimir-la
Nivell d’aprenentatge esperat	S’espera tenir les nocions bàsiques per poder fer funcionar l’ordinador a nivell usuari	S’espera que l’aprenent aprengui a navegar per Internet, utilitzar el processador de text, imprimir documents, etc.
Tipus d’activitat	Formació bàsica sobre els coneixements essencials de l’ordinador i els usos
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Ordinador amb accés a Internet i impressora
Raó per la qual la fa servir	Ampliar coneixements. Recerca d’informació sobre dubtes i inquietuds
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Construir coneixement; pensar i reflexionar; resoldre dubtes i inquietuds; fomentar l’aprenentatge significatiu
Dificultats trobades	L’aprenent no té coneixements previs sobre les Tecnologies, i no ha rebut des de fa anys cap formació com la present. L’edat també és una de les dificultats en el present cas	En Joaquim fa molts anys que va deixar l’escola i fa molt que no rebia una formació. L’edat, aquí, també és un afegit. Cal repetir les coses, remarcar i repassar els conceptes dues vegades, i motivar l’aprenent
Ajuda/col·laboració emprada	La parella de l’aprenent el motiva a seguir aprenent, i comparteix les seves experiències amb les TIC.	La parella de l’aprenent ha aprés a navegar per Internet,  cercar informació, instal·lar programari, etc. de forma autodidacta. El seu exemple és d’ajuda per al Joaquim
Rol de la professora	Guiar, orientar, ajudar, escoltar i motivar
Rol de l’estudiant	Col·laborar i participar en l’orientació; buscar i investigar
RESULTATS
Observacions
Avaluació de l’aprenentatge	Valoració del contingut dels coneixements previs i finals; valoració dels objectius inicials (S’han assolit?)
Lliçó apresa pel professor	L’empatia és l’eina per poder tenir èxit en tot procés d’ensenyament-aprenentatge.	És fàcil caure en l’error que els altres aprenen a un ritme com el nostre, i no sempre allò obvi per nosaltres és obvi pels demés.

Història completa

Entrevistador: Bona tarda Alba, com comença aquest projecte amb el Joaquim? On i quan neix aquesta idea? Alba: Bona tarda. Des de l’assignatura Noves tecnologies de la Informació i la comunicació havíem de dur a la pràctica, i mai millor dit, un procés d’ensenyament-aprenentatge. Havíem de partir d’un problema significatiu, representar-lo gràficament (mapa conceptual), dissenyar una fitxa de disseny i aplicar-la durant un període de temps concret a fi de posar en pràctica tot el que hem aprés durant l’assignatura. He de dir que en un primer moment em vaig angoixar, perquè la majoria dels meus companys/es són mestres i tenen ja uns alumnes destinats. Jo visc en un poble petit, tinc la meva família lluny, i encara no conec del tot el territori, perquè fa poc que hi visc. En un primer moment vaig pensar que no podria dur a terme aquest treball perquè... “a qui li ensenyo jo alguna cosa?”. En qüestió de dos dies em vaig il·luminar, i quan vaig anar a veure els pares a casa seva vaig parlar amb el pare. Ell no ha agafat mai un ordinador, i sempre he volgut que ho fes: aquest és el moment perfecte, els dos hi vam estar d‘acord. I vam començar a treballar! Entrevistador: Caram que interessant! I com us heu organitzat per fer aquest aprenentatge? Alba: Vaig organitzar quatre sessions repartides en el mes de desembre. Vaig tenir en compte l’horari del Joaquim, i també el meu, i vam acordar que a la tarda-nit era la millor franja horària per dedicar-nos a desenvolupar aquest projecte. Entrevistador: Pare i filla, ho veig complicat. És fàcil ensenyar a un familiar? Alba: T’asseguro que no! Ensenyar un familiar és complicat perquè la relació és més simètrica que no pas si l’alumne és algú de fora, amb qui no hi ha un vincle tan afectuós. Jo no sóc mestra, però he donat formació a grups d’alumnes i la situació ha estat ben diferent. La mateixa confiança fa que no et dirigeixis de la mateixa manera a un pare que a un altre alumne, i a més si aquest aprenentatge es dóna en la casa familiar, i sense cap alumne més la cosa es complica. He de dir que nosaltres no hem tingut problema i no hi hagut conflicte, però en alguns moments he sigut més permissiva o no he marcat tan el límit entre professora-alumne i això ha pogut anar en contra meva. Tot i així, he de dir que ha estat una molt bona experiència. Entrevistador: De totes les activitats que heu fet, quina és la que més li ha agradat al Joaquim? Alba: En la segona sessió en Joaquim va aprendre a entrar a Internet i buscar informació. Quan va descobrir que podia trobar un munt d’informació relacionada amb els moixons i tot allò que ell volgués es va quedar fascinat! No parava de buscar vídeos i parlar sol sobre el que veia. Com si volgués compartir amb mi els seus pensaments. El vaig gravar inclús perquè em va deixar sense paraules. Ell va quedaré encantat, i jo crec que més que ell. Entrevistador: Amb quines  dificultats et vas trobar? Alba: La dificultat més gran amb la que em vaig trobar va ser que en Joaquim no coneixia res, absolutament res, de les noves tecnologies, i jo havia d’explicar-li tot pas a pas. Anàvem molt poc a poc, i havia de repetir més d’un cop els conceptes i els passos a seguir, però vaig adaptar les sessions al ritme i coneixement del meu alumne. Entrevistador: Com has avaluat els aprenentatges? Alba: Abans d’iniciar l’aprenentatge vaig voler saber quins coneixements tenia el meu alumne abans de començar, un cop finalitzades les sessions vaig fer-li les mateixes preguntes (amb algunes modificacions) a fi de saber si s’havien produït canvis. Un cop comparades les dues fitxes vaig extreure conclusions. A més a més, també vaig tenir en compte els objectius principals, i en veure que s’havien complert vaig fer una valoració general de tot el procés. Efectivament en Joaquim ha aprés alguna cosa, ara sap molt més que abans. Entrevistador: i tu? Quina lliçó has aprés? Alba: He aprés que ensenyar és difícil, i en algunes ocasions se’ns oblida que nosaltres també hem sigut els aprenents. És com quan vas conduint per la carretera i trobes que davant teu "el típic conductor novell". En ocasions, ràpid ens posem nerviosos, creiem que va mé lent de o habitual, i sense voler (o volent) li posem pressió, perquè acceleri. En moments com aquest, hauríem de pensar en aquella primera pràctica, on nosaltres érem l’alumne novell. Oi que la cosa canvia? Que ràpid se'ns obliden les coses. Amb això el que vull dir, és que a l’hora d’ensenyar cal ser empàtic i pacient.  Entrevistador: Què t’ha permès a nivell professional i personal aquest projecte? Alba: M’ha permès a aprendre a aprendre, aprendre dels altres, dels meus companys, del meu alumne. M’ha permès confirmar que el món de la Psicopedagogia/Psicologia m’agrada perquè dones molt als altres, però també reps en la mateixa mesura. Aquest projecte ha sigut una lliçó pràctica on hi hagut elements importants relacionats amb la pràctica  psicopedagògica que no s’aprenen en els llibres. He aprés a escoltar, a escoltar-me, a respirar dues vegades, a seguir, i a persistir. Entrevistador: Moltíssimes gràcies Alba Alba: Moltes gràcies!

Cas 2 kite: El meu aprenentatge

CAS 2: El meu aprenentatge i jo
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Amb l’assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l’educació es pretén endinsar els alumnes de la UOC al món de la Tecnologia, tot tenint en compte  la pràctica Psicopedagògica. L’aprenentatge que es pretén gira entorn l’aprenentatge significatiu, i per aconseguir-ho contem amb diferents eines: creació d’un bloc personal (blogger), compartició d’opinions a través de debats (fòrum UOC), representació gràfica de problemes (cmap); creació d’índex automàtic amb hipervincles (word), entre d’altres. Totes les activitats finalitzen en l’autoavaluació i reflexió a fi de millorar  i ser conscients del nostre aprenentatge i el nostre canvi conceptual.
Índex	Contingut	Observacions
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament	Estudio a la UOC des de 2012	No tinc experiència com a docent
Nivell d’experiència amb les TIC	Tinc ordinador des dels 14 anys, i mòbil des dels 16. Deu anys aproximadament en contacte amb les TIC. Nivell d’usuari	No he rebut cap formació al respecte, de manera que la meva experiència i les meves necessitats són les que han anat definint el meu nivell d’experiència.
Tipus d’escola	Universitat en línia
Localització del centre	Educació a distància. Classes no presencials
Connexió	Internet
Localització dels recursos tecnològics	Ordinador personal. Casa
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell de l’alumne	Estudiant de Psicopedagogia (Llicenciatura de segon cicle)	Prèviament Llicenciatura de Psicologia
Àrea/Unitat	Assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Activitat 1: Relació entre Ciència, Tecnologia i Societat amb preguntes inicials i representació gràfica a través d’un mapa conceptual. Activitat 2: Participació en el debat amb argumentacions basades en el model Toulmin, i seguint fils de conversa i rols concrets. Avaluació de les nostres intervencions, i les d’un company. Activitat 3: Síntesi sobre els nostres aprenentatge (en relació a l’activitat 2). Reformulació del mapa conceptual inicial (cmap) i autoavaluació a través de rúbrica. Activitat 4: Disseny, desenvolupament, implementació i avaluació d’una activitat basada en una situació problema real. Creació d’una Fitxa de disseny, un mapa conceptual del problema i compartició de mostres documentals i seguiment del procés desenvolupat. Compartició del projecte en forma de cas KITE, i a través del bloc.	-Optimitzar recursos de l’aula virtual (signatura, organització de la bústia, etc.) -Creació d’un bloc personal, on compartir les activitats realitzades amb la resta de companys (afegir la direcció del bloc a la signatura) -Instal·lar programari a l’ordinador a fi d’elaborar mapes de conceptes i optimitzar el recurs (Cmap). Totes les activitats han estat avaluades per nosaltres mateixos, però també pels companys. Això ha possibilitat la reflexió i millora.
Nivell d’aprenentatge esperat	Les meves expectatives anaven en la direcció de conèixer més i millor les Tecnologies; i incorporar-les en el disseny de les meves activitats. Créixer a nivell professional, però també personal.
Tipus d’activitat	Afavorir la construcció del coneixement i el canvi conceptual; ser protagonistes i ser conscients del nostre aprenentatge.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	-Ordinador personal amb accés a Internet -Càmera de fotografia -Intranet UOC -Aplicacions i programes: Word, Cmap,     Blogger, Youtube i Excel
Raó per la qual la fa servir	Ampliar el nostre coneixement, recercar informació, compartició d’opinions, treballs, impressions; representar gràficament problemes significatius i fomentar l’aprenentatge significatiu des d’una altra perspectiva
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Fomentar la construcció del propi coneixement respecte a la TE i les TIC per tal de garantir l’aprenentatge significatiu. L’autocrítica i l’autoreflexió també hi juguen un paper important en aquesta construcció.
Dificultats trobades	La ignorància de vegades ens fa jugar males passades. En el meu cas, una de les dificultats ha estat la manca de formació prèvia, que ha fet que vagi una mica endarrerida i perduda en alguns moments.	He resolt aquests dificultats amb l’ajuda de companys/es. La dificultat s’ha convertit en repte.
Ajuda/col·laboració emprada	Ajuda i col·laboració incondicional dels alumnes de l’aula; també del tutor, guia.
Rol de la professor	Guia, orientador, impulsor i gran animador. En tot moment ha estat un element tranquil·litzador, que ha resolt dubtes i inquietuds.
Rol de l’estudiant	Investigador i explorador, agent protagonista del propi aprenentatge, però també de l’aprenentatge dels companys/es.
RESULTATS
Observacions	En molts moments un creu que no assolirà els objectius, i sent que es desborda de feina. Aquesta assignatura requereix temps, però té la seva recompensa.	La  inseguretat és una barrera que ens posem nosaltres mateixos. Pots arribar allí on vulguis arribar.
Avaluació de l’aprenentatge	Totes les activitats finalitzen en una avaluació per part del professorat, però també per nosaltres mateixos. El punt de vista dels companys/es també és un element clau, de manera que a partir de rúbriques lliurades pel professorat s’avalua la feina dels companys/es.
Lliçó apresa pel professor	Intueixo que el professor pensarà que cada grup/aula és un món a part; i l’aprenentatge que es desprèn de la feina és tan variat com el nombre de membres que formen el grup. Segurament la lliçó apresa en cada semestre és diferent, tot i que el contingut sigui el mateix.	Tot i que la situació sigui la mateixa, dues persones aparentment iguals, alumnes o professors/es no tindran la mateixa experiència per molt igual o semblant que sigui la situació

Història completa

Entrevistador: Bona tarda Alba, què suposa per tu l’assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació? Alba: Bé, he de dir que aquesta ha estat l’assignatura més complicada fins al moment. No pas pel seu contingut, sinó per la metodologia i la dedicació que requereix. Aquesta assignatura ha estat tot un repte perquè he hagut de fer coses que desconeixia i això en un primer moment ens pot fer sentir insegurs. Dic això perquè jo no domino al 100% les noves tecnologies, i en alguns moments he dubtat i me atabalat. Aquesta assignatura requereix temps i esforç, però és més fàcil del que sembla. Els companys/es ho fan més fàcil, ells i el consultor són els agents claus i això s’agraeix. Entrevistador: Les teves expectatives s’han cobert? Què has aprés? Alba: He de dir que en un principi no sabia ni per on començar i en quan vaig llegir que havia de fer un bloc personal i un munt d’activitats vaig pensar “Què he fet? On me ficat?”. Tot i ser conscient de la feina que s’havia de fer, vaig detectar la meva por a la novetat, i vaig pensar “no passa res, és una assignatura més, i podràs”. En moments així un intenta busca consol i autotranquilitzar-se. Que què he aprés? He aprés ha crear un bloc personal, a adjuntar un índex automàtic en un treball, a compartir arxius en la xarxa, a fer mapes conceptuals com deu mana, i no amb Autoformas. He aprés moltes coses, i lo millor de tot és que he sigut conscient de tots aquests canvis. Entrevistador: Quin tipus d’activitats heu fet durant l’assignatura? Tinc curiositat! Alba: He de dir que les activitats tenen un fil connector que porten totes al canvi conceptual, a l’aprenentatge en molts sentits. M’explico: la primera activitat va ser una mica per conèixer en quina direcció aniria l’assignatura (coneixement previs, preguntes breus, etc.); a partir de la segona activitat, la cosa s’ha anat complicat, i el grau de dificultat ha anat augmentant. Hem interactuat molt amb els companys/es i això ha fet molt ric el nostre aprenentatge. Hem hagut de relacionar activitats entre elles a fi d’extreure conclusions, i hem hagut d’utilitzar eines i programes que mai hagués imaginat. El que és més interessant és la creació del bloc personal, un espai per tu i les teves activitats, que es fa visible a la resta de companys, amb els que pots interactuar, compartir i aprendre. Entrevistador: Que interessant, no? Però això és un afegit, és més feina, oi? Alba: Si molt interessant! Jo penso que si, que és un afegit, són hores de feina i esforç, però val la pena. No aprens solament conceptes i maneres de fer, aprens més que en altres assignatures. Pensa que en finalitzar les activitats fas una autoavaluació de la teva feina, i la de companys/es, i això et fa ser conscient del que aprens i com ho aprens. És com caminar cap al cim d’una muntanya pas a pas, sent conscient del camí que recorres i la direcció en la que vas. Això és genial. Entrevistador: Què és el que més t’ha agradat d’aquesta assignatura i de les activitats? Alba: El que més m’ha agradat ha estat la interacció amb els companys/es, són l'element imprescindible en una universitat així, a distància. Segons el meu punt de vista, poder compartir amb ells/es les teves opinions, dubtes i experiències des del respecte és tota una sort. Penso que d’aquesta manera d’aprenentatge és més ric, i dona la sensació que no camines sol. He de dir que el que més m’agrada és el final de les activitats, quan prens consciència de la teva feina, i mires què has fet bé i què pots millorar. Entrevistador: En quin grau són útils tots aquests aprenentatges de cara a la pràctica de Psicopedagogia? Alba: Bé, penso que per poder oferir als altres, un ha de començar per un mateix. Si nosaltres, com a futurs psicopedagogs/es hem d’assessorar una persona a fi que millori el seu aprenentatge, per exemple, hem de ser conscients primer de com això és dóna en nosaltres. Hem de rebre, per poder donar. Penso que aquesta assignatura és una pràctica encertada cap a un mateix, i això no s’aprèn amb altres assignatures, ni consultant milers de llibres de text. Entrevistador: Recomanaries aquesta assignatura futurs companys/es? Alba: I tant que si, deixant de banda que és una assignatura obligatòria, recomano a tots/es els companys/es que la cursin, però els diria que la fessin sense pressió, gaudint-la i dedicant-li temps. Les coses quan ens les prenem com una obligació les acabem fent sense ganes, ràpid i corrent. Aquesta assignatura la pots elaborar més o menys, però si t’agrada tenir la matèria al dia has de ser constant i persistent. He de dir que val la pena cursar-la. El format és diferent a la resta, i és curiós però enganxa i atrapa. Entrevistador: Molt interessant, moltes gràcies Alba. Alba: Ha estat un plaer, moltes gràcies.