Cas 1 kite: En Joaquim i l'ordinador

CAS 1: En Joaquim i l’ordinador
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
L’objectiu d’aquest procés ensenyament-aprenentatge és que en Joaquim conegui com funciona l’ordinador a nivell bàsic; el que es pretén és la familiarització i la posada en pràctica de les aplicacions i utilitats més bàsiques de l’ordinador en relació a les necessitats i inquietuds de l’aprenent.
Índex	Contingut	Observacions
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament	Des dels 14 anys cap experiència	En Joaquim ha cursat estudis bàsics. Als 14 anys d’edat va deixar l’escola, per treballar. No ha rebut cap formació més
Nivell d’experiència amb les TIC	Sap com funciona el seu telèfon mòbil. Sol fa i rep trucades i missatges de text
Tipus d’escola
Localització del centre	Les sessions es realitzen en la casa de l’aprenent. A la ciutat de Lleida
Connexió	Connexió Internet
Localització dels recursos tecnològics	La sala està equipada amb ordinador i impressora
Situació sòcio-econòmica de l’alumne	Família de classe mitjana. Treballadors
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell de l’alumne	En Joaquim no ha rebut cap ensenyament posterior. Únicament formacions relacionades amb els seus llocs de treball i a nivell molt bàsic
Àrea/Unitat
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	-Conèixer les parts que té un ordinador (Posada en marxa i accés a l’Inici) -Accedir a Internet (Youtube i Google) -Escriure en el processador de text informació obtinguda d’Internet o altres fonts. Imprimir-la
Nivell d’aprenentatge esperat	S’espera tenir les nocions bàsiques per poder fer funcionar l’ordinador a nivell usuari	S’espera que l’aprenent aprengui a navegar per Internet, utilitzar el processador de text, imprimir documents, etc.
Tipus d’activitat	Formació bàsica sobre els coneixements essencials de l’ordinador i els usos
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Ordinador amb accés a Internet i impressora
Raó per la qual la fa servir	Ampliar coneixements. Recerca d’informació sobre dubtes i inquietuds
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Construir coneixement; pensar i reflexionar; resoldre dubtes i inquietuds; fomentar l’aprenentatge significatiu
Dificultats trobades	L’aprenent no té coneixements previs sobre les Tecnologies, i no ha rebut des de fa anys cap formació com la present. L’edat també és una de les dificultats en el present cas	En Joaquim fa molts anys que va deixar l’escola i fa molt que no rebia una formació. L’edat, aquí, també és un afegit. Cal repetir les coses, remarcar i repassar els conceptes dues vegades, i motivar l’aprenent
Ajuda/col·laboració emprada	La parella de l’aprenent el motiva a seguir aprenent, i comparteix les seves experiències amb les TIC.	La parella de l’aprenent ha aprés a navegar per Internet,  cercar informació, instal·lar programari, etc. de forma autodidacta. El seu exemple és d’ajuda per al Joaquim
Rol de la professora	Guiar, orientar, ajudar, escoltar i motivar
Rol de l’estudiant	Col·laborar i participar en l’orientació; buscar i investigar
RESULTATS
Observacions
Avaluació de l’aprenentatge	Valoració del contingut dels coneixements previs i finals; valoració dels objectius inicials (S’han assolit?)
Lliçó apresa pel professor	L’empatia és l’eina per poder tenir èxit en tot procés d’ensenyament-aprenentatge.	És fàcil caure en l’error que els altres aprenen a un ritme com el nostre, i no sempre allò obvi per nosaltres és obvi pels demés.

Història completa

Entrevistador: Bona tarda Alba, com comença aquest projecte amb el Joaquim? On i quan neix aquesta idea? Alba: Bona tarda. Des de l’assignatura Noves tecnologies de la Informació i la comunicació havíem de dur a la pràctica, i mai millor dit, un procés d’ensenyament-aprenentatge. Havíem de partir d’un problema significatiu, representar-lo gràficament (mapa conceptual), dissenyar una fitxa de disseny i aplicar-la durant un període de temps concret a fi de posar en pràctica tot el que hem aprés durant l’assignatura. He de dir que en un primer moment em vaig angoixar, perquè la majoria dels meus companys/es són mestres i tenen ja uns alumnes destinats. Jo visc en un poble petit, tinc la meva família lluny, i encara no conec del tot el territori, perquè fa poc que hi visc. En un primer moment vaig pensar que no podria dur a terme aquest treball perquè... “a qui li ensenyo jo alguna cosa?”. En qüestió de dos dies em vaig il·luminar, i quan vaig anar a veure els pares a casa seva vaig parlar amb el pare. Ell no ha agafat mai un ordinador, i sempre he volgut que ho fes: aquest és el moment perfecte, els dos hi vam estar d‘acord. I vam començar a treballar! Entrevistador: Caram que interessant! I com us heu organitzat per fer aquest aprenentatge? Alba: Vaig organitzar quatre sessions repartides en el mes de desembre. Vaig tenir en compte l’horari del Joaquim, i també el meu, i vam acordar que a la tarda-nit era la millor franja horària per dedicar-nos a desenvolupar aquest projecte. Entrevistador: Pare i filla, ho veig complicat. És fàcil ensenyar a un familiar? Alba: T’asseguro que no! Ensenyar un familiar és complicat perquè la relació és més simètrica que no pas si l’alumne és algú de fora, amb qui no hi ha un vincle tan afectuós. Jo no sóc mestra, però he donat formació a grups d’alumnes i la situació ha estat ben diferent. La mateixa confiança fa que no et dirigeixis de la mateixa manera a un pare que a un altre alumne, i a més si aquest aprenentatge es dóna en la casa familiar, i sense cap alumne més la cosa es complica. He de dir que nosaltres no hem tingut problema i no hi hagut conflicte, però en alguns moments he sigut més permissiva o no he marcat tan el límit entre professora-alumne i això ha pogut anar en contra meva. Tot i així, he de dir que ha estat una molt bona experiència. Entrevistador: De totes les activitats que heu fet, quina és la que més li ha agradat al Joaquim? Alba: En la segona sessió en Joaquim va aprendre a entrar a Internet i buscar informació. Quan va descobrir que podia trobar un munt d’informació relacionada amb els moixons i tot allò que ell volgués es va quedar fascinat! No parava de buscar vídeos i parlar sol sobre el que veia. Com si volgués compartir amb mi els seus pensaments. El vaig gravar inclús perquè em va deixar sense paraules. Ell va quedaré encantat, i jo crec que més que ell. Entrevistador: Amb quines  dificultats et vas trobar? Alba: La dificultat més gran amb la que em vaig trobar va ser que en Joaquim no coneixia res, absolutament res, de les noves tecnologies, i jo havia d’explicar-li tot pas a pas. Anàvem molt poc a poc, i havia de repetir més d’un cop els conceptes i els passos a seguir, però vaig adaptar les sessions al ritme i coneixement del meu alumne. Entrevistador: Com has avaluat els aprenentatges? Alba: Abans d’iniciar l’aprenentatge vaig voler saber quins coneixements tenia el meu alumne abans de començar, un cop finalitzades les sessions vaig fer-li les mateixes preguntes (amb algunes modificacions) a fi de saber si s’havien produït canvis. Un cop comparades les dues fitxes vaig extreure conclusions. A més a més, també vaig tenir en compte els objectius principals, i en veure que s’havien complert vaig fer una valoració general de tot el procés. Efectivament en Joaquim ha aprés alguna cosa, ara sap molt més que abans. Entrevistador: i tu? Quina lliçó has aprés? Alba: He aprés que ensenyar és difícil, i en algunes ocasions se’ns oblida que nosaltres també hem sigut els aprenents. És com quan vas conduint per la carretera i trobes que davant teu "el típic conductor novell". En ocasions, ràpid ens posem nerviosos, creiem que va mé lent de o habitual, i sense voler (o volent) li posem pressió, perquè acceleri. En moments com aquest, hauríem de pensar en aquella primera pràctica, on nosaltres érem l’alumne novell. Oi que la cosa canvia? Que ràpid se'ns obliden les coses. Amb això el que vull dir, és que a l’hora d’ensenyar cal ser empàtic i pacient.  Entrevistador: Què t’ha permès a nivell professional i personal aquest projecte? Alba: M’ha permès a aprendre a aprendre, aprendre dels altres, dels meus companys, del meu alumne. M’ha permès confirmar que el món de la Psicopedagogia/Psicologia m’agrada perquè dones molt als altres, però també reps en la mateixa mesura. Aquest projecte ha sigut una lliçó pràctica on hi hagut elements importants relacionats amb la pràctica  psicopedagògica que no s’aprenen en els llibres. He aprés a escoltar, a escoltar-me, a respirar dues vegades, a seguir, i a persistir. Entrevistador: Moltíssimes gràcies Alba Alba: Moltes gràcies!